Preocupació menor
Altres noms | |
---|---|
Català | Ferradura grossa |
Castellà | Murciélago grande de herradura |
Anglès | Greater horseshoe bat |
Fancès | Grand rhinolophe |
Basc | Ferra-saguzar handi |
Gallec | Morcego de ferradura grande |
És el ratpenat de ferradura més gran d'Europa, amb longitud cap-cos de 56 a 70 mm, envergadura alar de 350 a 400 mm, un avantbraç que mesura entre els 50 i 61 mm, un pes d'entre 13 i 34 g i una cua d'entre 30 i 43 mm. Les orelles són grans i mòbils de 21 a 26 mm. El pelatge és clarament bicolor amb un dors de color marró fosc o grisós, amb tonalitat groguenques i vermelloses i una part ventral marró clar. Els juvenils normalment presenten un color més gris que els adults.
Aquesta espècie és impossible de confondre amb altres rinolòfids per la seva mida i la característica fulla nasal. El procés connectiu i la sella del ratpenat de ferradura gros solen ser arrodonits i aproximadament de la mateixa mida.
La seva distribució va des del nord-oest d'Àfrica per tota l'Europa mediterrània, incloent les illes més grans i Europa central. El límit nord de la seva distribució es troba a Gal·les, al Regne Unit. Antigament s'extenia fins als Països Baixos, Alemanya, Polònia i Ucraïna, tot i que en les últimes dècades la seva distribució s'ha vist molt reduïda, degut a un fort declivi poblacional en aquestes regions. A l'est la seva distribució s'extén fins al Pacífic, passant pel Càucas, Iran, Afganistan, Pakistan i l'Himàlaia. Tot i que es requereix més informació sobre les seves poblacions orientals, es creu que també es troba a Xina, Korea i Japó.
És una espècie cavernícola i els refugis acostumen a ser golfes de masies, ermites, tot i que al sud de la seva àrea de distribució se'l troba en coves de forma més freqüent. Les colònies de maternitat estan formades des de desenes a uns centenars d'individus (tot i que s'han trobat fins a 1.000 individus en refugis de cria al sud de la seva àrea de distribució), generalment en edificis o refugis subterranis. Sol formar pinyes denses, tot i que es troben més separats quan les temperatures són altes. A vegades se'l pot trobar en colònies mixtes amb altres espècies cavernícoles com el ratpenat de ferradura mediterrani (Rhinolophus euryale) o el ratpenat d'orelles dentades (Myotis emarginatus). Les femelles acostumen a tenir una única cria durant els mesos de juny i juliol i els juvenils s'independitzen a l'agost.
A Gran Bretanya, les femelles solen tenir la primera cria al voltant dels 6 anys d'edat i a Bulgària als 2 anys. Es considera una espècie sedentària, tot i que es coneixen moviments d'entre 20 a 30 km, des dels refugis de maternitat fins els d'hibernació. Tanmateix, s'han registrat de forma ocasional, moviments de més de 100 km. Durant l'hivern, poden trobar-se entre 30-500 individus en refugis subterranis com mines i coves amb temperatures entre 4 i 13º C i elevada humitat relativa.
S'alimenta en pastures, boscos i matollars, i s'adapta a una gran diversitat d'ambients com boscos de coníferes, pastures, marges de vegetació forestal. Sembla ser que els hàbitats en mosaic afavoreixen la seva presència, especialment al centre d'Europa. Les estructures de vegetació linial solen ser necessàries per la colonització de noves àrees. Les àrees de caça habituals solen ser boscos de ribera i de coníferes. Generalment es troba per sota els 800 m sobre el nivell del mar, però en algunes regions com la mediterrània, es pot trobar fins als 1.500 m d'altitud, tot i que sol preferir ambients termòfils.
La seva dieta està formada principalment, per coleòpters, lepidòpters nocturns i, en menor mesura, himenòpters, dípters, altres insectes i aranyes. El vol és lent i normalment a baixa alçada (tot i que arriben a volar fins als 6 metres) i solen caçar o prop de vegetació arbustiva i arbòria o prop del terra en prats. Aquesta espècie, aprofita les seves ales amples per atrapar les preses al vol. Normalment, s'alimenta a un radi d'uns 5 km del seu refugi. Com molts rinolòfids, sol caçar penjat des d'una branca i atrapant les seves preses després d'un vol àgil i curt, per finalment menjar-se-les penjat.
L'ecolocalització és típica del gènere Rhinolophus i està formada per freqüències constants amb una freqüència de màxima intensitat d'entre 79-84 kHz. Els seus crits en forma de grapa acostumen a tenir una duració que va dels 30 als 40 ms. Fàcilment identificable acústicament.
Tendència general | Incerta |
---|---|
Protocol | QuiroRefugis |
Període | Hibernació |
Àmbit geogràfic | Catalunya |
Número localitats estudiades | 22 |
Canvi anual | 4.7 % |
Mètode | TRIM |
Data d'execució de l'anàlisi | 01/09/2024 |
Tendència general | Increment fort |
---|---|
Protocol | QuiroRefugis |
Període | Migració |
Àmbit geogràfic | Catalunya |
Número localitats estudiades | 38 |
Canvi anual | 9.8 % |
Mètode | TRIM |
Data d'execució de l'anàlisi | 01/09/2024 |
Tendència general | Increment moderat |
---|---|
Protocol | QuiroRefugis |
Període | Reproducció |
Àmbit geogràfic | Catalunya |
Número localitats estudiades | 15 |
Canvi anual | 3.8 % |
Mètode | TRIM |
Data d'execució de l'anàlisi | 01/09/2024 |
D'acord amb la IUCN Red List, està considerada com a Least Concern (preocupació menor), però amb una tendència poblacional negativa. Aquests ratpenats estan protegits per lleis nacionals, com l'acord de Eurobats, la Convenció de Berna i la Directiva Europea d'Hàbitats i Espècies. Les principals amenaces estan relacionades amb la pèrdua d'hàbitats de caça i de rutes de vol així com també les molèsties directes als refugis. Els pesticides també afecten les seves zones de caça i la disponibilitat d'insectes.