Rhinolophus euryale (Blasius, 1853)
Rhinolophidae

Gairebé amenaçada

Descripció

Rinolòfid de mida mitjana, similar al ratpenat de ferradura mitjà (Rhinolophus mehelyi), amb longitud cap-cos entre 43 i 58 mm, un avantbraç que oscil·la entre 42 i 50 mm, un pes d'entre 14 i 18 g i una cua d'entre 22 i 30 mm. La coloració de la part ventral és més clara que la dorsal, de color gris marró. Els juvenils tendeixen a tenir una coloració més pàl·lida que els adults. La fulla nasal és esmolada i una mica corbada per la part superior, cosa que el permet diferenciar dels seus congèneres. Les membranes alars tenen un color gris marronós. Les orelles, d'entre 17 i 24 mm de llarg, també són de color marró.

Es distingeix fàcilment del ratpenat de ferradura gros (Rhinolophus ferrumequinum) i del petit (Rhinolophus hipposideros) per la mida intermitja, i per la fulla nasal, en el que el procés connectiu és molt més sobresortint que la sella. Dels altres ratpenats de ferradura de mida mitjana es distingeix per caràcters de la fulla nasal i de l'ala.

Distribució

La distribució d'aquesta espècie inclou l'àrea al voltant del Mediterrani, desde la Península Ibèrica, passant pel centre de França, Itàlia, el sud de Eslovàquia, fins  nord-est de Romania, el nord de Sèrbia, Grècia i l'oest de Turquia. També se la troba al nord-oest d'Àfrica (Marroc, Argèlia i Tunísia) i des del sud del Caucas fins el Turkmenistan, Iran i Síria.

---

Refugis i cicle vital

Aquesta espècie és molt dependent de refugis subterranis naturals al llarg de l'any, només fent servir refugis artificials en uns pocs punts al nord de la seva àrea de distribució. Les colònies de maternitat solen solen estar formades per 20-300 individus, amb algunes arribant als 5.000 animals. A Bulgaria es troba al colònia de cria més gran coneguda, amb uns 10.000 individus, on s'hi troben barrejats amb altres ratpenats cavernícoles. Aquestes colonies es solen trobar en refugis subterranis naturals com coves i, ocasionalment en mines o refugis artificials. Les cries neixen desde finals de juny fins a finals de julial, normalment una per femella reproductiva. Els juvenils esdevenen independents al cap de 50 dies de vida i les femelles s'aparellen per primer cop als 2-3 anys de vida.

Es considera una espècie sedentària tot i que realitza moviments estacionals d'entre 50-100 km entre els refugis d'estiu i d'hivern. La distància màxima registrada en l'àrea mediterrània és de 134 km.

---

Hàbitat i alimentació

La seva presència es troba lligada a zones calcàries amb presència de coves que li serveixen de refugi. Es pot trobar fins a 1.360 m d'altitud principalment en valls de clima mediterrani amb boscos caducifolis, boscos de ribera i matollars, així com oliverars i plantacions d'arbres. Rarament se la troba en boscos de coníferes i sol evitar les zones obertes. Colònies petites també poden alimentar-se en àrees deforestades.

La dieta està formada en un 90% per arnes, tot i que altres preses inclouen dípters, neuròpters, típules i himenòpters. Sol caçar en hàbitats arbrats, normalment a una distància d'entre 4-10 km del seu refugi. El seu vol és molt àgil i maniobrable, essent capaç de caçar en zones arbustives quasi impenetrables. Aquesta espècie acostuma a caçar al vol, i només caça des d'una branca penjada quan la densitat de preses és baixa o quan les femelles estan penyades.