Rater mitjà

Myotis blythii (Tomes, 1857)
Vespertilionidae

Gairebé amenaçada

Altres noms
CatalàRater mitjà
CastellàMurciélago ratonero mediano
AnglèsLesser mouse-eared bat
FancèsPetit murin
BascSaguzar arratoi-belarri ertain
GallecMorcego rateiro mediano

Descripció

Ratpenat rater de mida gran, molt similar al ratpenat rater gros (Myotis myotis) que mesura entre 54 a 76 mm de llarg (cap i cos), amb un avantbraç d'entre 50 i 62 mm, una envergadura alar de 390 mm, una cua d'uns 59 mm i un pes d'entre 19 i 26 gr. Aquesta espècie presenta una coloració dorsal normalment marró, que es diferencia de la part ventral essent groguenca, blanquinosa o grisenca normalment més clara que la . Alguns individus d'aquesta espècie presenten una taca blanca al front (entre les dues orelles). Les seves orelles són llargues (entre 21 i 24.4 mm) i presenten un tragus pàl·lid i punxegut.

 Es distingeix del ratpenat rater gros per les orelles més curtes i amb menys plecs transversals (entre 5 i 6) i per la presència d'una taca de pèl blanquinosa entre les orelles (tot i que aquest caràcter no es troba en les poblacions del sud-est d'Europa). La possibilitat de hibridació entre ambdues espècies en àrees adjacents fa que la identificació d'aquestes en mà sigui molt complicada. Les orelles d'aquesta espècie solen ser més curtes que les del ratpenat rater morú (Myotis punicus).

Il·lustració de Toni Llobet extreta de l'obra Els ratpenats de Catalunya (BRAU Edicions, 2012).

Fotografies

Fotografies d'Oriol Massana Valeriano i Adrià López-Baucells (www.adriabaucells.com).

Distribució

La seva distribució Europea es concentra a les àrees Mediterrànies. Els seus límits de distribució es troben al nord fins al centre de França, la part nord de Suïssa, República Txeca, Eslovàquia i Ucraïna. Es troba absent a les illes de Sardenya, Còrsega i Malta, així com al nord d'Àfrica. Àmpliament a l'Orient Mitjà, així com a Xipre i Creta. A l'esta arriba fins al Càucas i l'Àsia central.


Refugis i cicle vital

Els refugis estivals i de cria al nord de la seva distribució en edificis i golfes, mentre que al Mediterrani quasi exclusivament en coves i altres cavitats subterrànies. Els refugis cavernícoles normalment es solen compartir amb altres espècies de ratpenats, formant pinyes mixtes. A Eslovàquia només es coneixen quatre refugis monoespecífics;  tots els altres són compartits amb el ratpenat rater gros. A Bulgària es coneix una colònia de cria quasi íntegrament formada per aquesta espècies d'uns 8.000 individus, tot i que el més normal és que les colònies de cria les formin unes 50-500 femelles. Els mascles d'aquesta espècie no acostumen a viure en colònies però poden formar petits grups propers a la colònia principal de maternitat. Les cries neixen a finals de maig fins a mitjans de juny. Els naixements solen donar-se al maig, a Bulgària durant la segona quinzena del mes. A Eslovàquia, els naixements poden donar-se des de finals de maig fins a principis de juny. Normalment les femelles tenen una cria per any, i aquestes comencen a volar al cap de 5 o 6 setmanes de néixer.

L'aparellament acostuma a donar-se a partir de l'agost, quan els mascles ocupen els refugis d'aparellament, on aquests defensen petits forats en els sostres de coves, així com escletxes en ponts. Aquests microrefugis són defensats ferotgement d'altres mascles rivals i s'hi poden veure interaccions molt agressives. Emetent forts crits d'aparellament, entre dos i tres (a vegades fins a 6) femelles són atretes per formar un grup d'aparellament pel mascles. No acostumen a fer grans migracions, es consideren no-migradors o migradors ocasionals. Normalment els seus refugis d'hibernació i de maternitat son propers, a una distància de 15 km entre un i l'altre. A l'hivern, pinyes de centenars d'individus es formen en refugis subterranis.


Hàbitat i alimentació

Aquesta espècie és comuna en zones termòfiles obertes amb una vegetació baixa com prats, prats inundats, pastures, àrees càrstiques, paisatges esteparis i zones agrícoles. Es pot trobar des del nivell del mar fins al 2.100 m d'altitud i els seus habitats poden variar segons la latitud. Acostuma a evitar grans àrees forestals tancades, on el ratpenat rater gros sol ser més abundant. A Suïssa seleccionen positivament prats sense segar i als prats recentment segats només hi cacen immediatament després de la sega. La distància mitjana entre el refugi i els punts de caça solen ser entre 4-7 km amb les distàncies més llargues registrades d'entre 9-25 km.

La dieta la composen en gran part grills dels matolls (tetigònids), així com típules, escarabats terrestres, saltamartins i gril·lotàlpids. A la regió mediterrània, també pregadéus i erugues. Els vols de caça solen ser a una alçada de 1-2 metres sobre el terra. Un cop detecten una presa, reacciona ràpidament i capturen la presa de l'aire o directament del terra.


Ecolocalització

Els seus crits d'ecolocalització són molt similars als del Myotis myotis presentant grans canvis en la freqüència entre 120 a 170 kHz fins als 26 o 29 kHz amb una duració entre 2 i 10 ms. Com els altres ratpenats raters de mida gran, s'inclou en el grup fònic Myotis 30.

Tendències

Tendència general Disminució forta
ProtocolQuiroRefugis
PeríodeReproducció
Àmbit geogràficCatalunya
Número localitats estudiades4
Canvi anual-18.6 %
MètodeTRIM
Data d'execució de l'anàlisi01/09/2024

Properament

Estatus

D'acord amb la IUCN Red List es considera Near Threatened (gairebé amenaçada), amb una tendència poblacional negativa. Aquesta espècie està protegida per lleis nacionals així com l'acord de Eurobats, la Convenció de Bern i la Directiva Europea d'habitats i espècies. La disminució de les seves poblacions ha estat remarcable en les últimes dècades en algunes localitats, però es considera estable com en el nord de la seva distribució; a Àsia o Turquia són abundants. Tot i així a Espanya i Portugal, aquesta espècie es considera rara i continua patint un decreixement de la seva població. La pèrdua d'hàbitats de caça degut a l'agricultura intensiva, el llaurat intensiu i la transformació d'hàbitats esteparis en zones agrícoles és una de les grans causes del declivi poblacional a Europa del est i al Mediterrani. L'altre gran problemàtica és l'increment de pertorbacions en els seus refugis naturals, especialment a l'àrea Mediterrània.