Miniopterus schreibersii (Kuhl, 1819)
Miniopteridae

Vulnerable

Descripció

Ratpenat de mida mitjana, amb una llargada aproximada de 48 a 65 mm (cap i cos), una envergadura alar d'entre 305 i 350 mm, uns avantbraços d'entre 43 i 48 mm, una cua d'entre els 46 i 64 mm i un pes d'entre 9 i 16 g. El pèl dorsal té un aspecte llanut i és de color grisós, mentre que la part ventral és més clara. El cap és arrodonit i amb una mena de mentó de pèl. Aquest ratpenat presenta un musell petit, orelles petites, separades i triangulars (de 12 a 13,5 mm de llarg) que no sobresurten per sobre del cap i amb un tragus petit. Com tots els membres de la família Miniopteridae, la segona falange del tercer dit de l'ala és tres vegades més llarga que la primera falange i en repòs queda doblegada enrere.

Distribució

Aquest ratpenat presenta una amplia distribució, i es troba ben distribuït a Europa, especialment a les àrees d’influència mediterrània. Anteriorment la espècie es creia que arribava fins a Austràlia, però anàlisis genètics recents l'han dividit en moltes espècies diferents, amb Miniopterus schreibersii corresponent a les poblacions europees. Els seus límits de distribució inclouen la Península Ibèrica, França, Itàlia, el sud d'Àustria, Eslovàquia, Romania, el sud-est d'Europa fins a l'oest de Turquia i el nord d'Àfrica (inclòs Marroc, Argèlia i Tunísia).

---

Refugis i cicle vital

Els refugis es troben tot l’any en coves i mines de grans dimensions. Solen ocupar les cambres més grans durant l'estiu, tot i que a l'hivern es poden trobar en corredors secundaris. Les colònies de maternitat es formen a partir de l'abril i poder arribar a ser nombroses, des de centenars fins a milers de femelles reproductores i les seves cries. Algunes de les colònies més grans conegudes inclouen 20.000 individus a Portugal i entre 30.000-60.000 individus a Croàcia i Bulgària. En ambients favorables, algunes de les coves més grans es fan servir tot l'any, mentre que en d'altres només de forma estacional. Les femelles no reproductores i els mascles formen colònies separades. Les cries neixen de mitjans de juny a juliol i aquest formen grans agrupacions.

Aquesta espècie duu a terme migracions estacionals des dels seus refugis de reproducció als refugis d'hivernada, fent servir coves de pas pel camí. De mitjana, les distàncies recorregudes són d'uns 40-100 km, tot i que les distàncies més llargues registrades a França i Espanya són de 422, 524 i 833 km. Es coneixen colònies que creuen el mar entre Mallorca i Menorca durant les seves migracions. Algunes colònies d'hivernació poden contenir fins a 70.000 individus. 

---

Hàbitat i alimentació

Les seves preferències, com el nom indica, estan estretament lligades als ambients cavernícoles amplis, fet que la fa especialment sensible a l’afluència de visitants a les coves. L'hàbitat d'aquesta espècie cobreix tot el ventall d'ambients mediterranis desde espais oberts, boscos o zones urbanes, però sempre lligats a zones calcàries amb presència de coves. El límit d'altitud es troba als als 1.400 m per sobre el nivell del mar.

La seva dieta està composta principalment per insectes no molt robustos, principalment arnes (80%), així com neuròpters i dípters. El seu vol és ràpid i sorprenentment maniobrable gràcies a la llarga cua i l'ampli uropatagi. Sol evitar la vegetació densa i se'l pot trobar caçant per sota de la copa dels arbres, per sobre de cossos d'aigua, pels marges de vegetació arbustiva i arbòria o fins i tot al voltant dels llums urbans de nit. Les colònies nombroses fan que quan hi ha baixa disponibilitat d'aliment aquesta espècie hagi de desplaçar-se distàncies considerables per alimentar-se, normalment a uns 15-20 km del refugi, amb distàncies màximes registrades de 40 km.